EL MILLOR CUINER DE LA VALL DEL KHUMBU

«Un dels puntals, i l'ànima amagada, del nostre camp basi era Jordi Sugranyes. Les primeres cartes que van sortir del Nepal cap a Occident feien referència, més o menys directa, a aquest home bru, de pell torrada i ulls petits que lluïen una mirada dolça i afable, el qual, sense ser alpinista ni escalador de parets vertiginoses, es va veure arrencat literalment de casa seva —una masia reconstruïda en el cor espès i perdedor del Montnegre— i transportat, a través dels camins del Nepal, fins a aquest racó esquerp, fred i llunyà on es va construir el camp baso de l'Everest. Joier de professió, artesà de la forma petita i dels metalls nobles, es decanta més aviat per la vida en el camp i la tranquil·litat de la muntanya, pel caminar distret i relaxat dels corriols flanquejats de herbei i de xiulets d'ocells. Observador i bon conversador, culte i atent a escoltar sempre, va esdevenir, ja els primers dies de la marxa d'aproximació, el personatge més destacat de l'expedició: la riquesa, la varietat i l'encert dels seus menús traduïen l'amagada capacitat d'home de cuina, i expressaven l'esforç i la preocupació que precedien a aquells resultats tan gustosos i estimulants.»

(Fragment del capítol «Camp basi: una cuina, una ràdio i un gos» procedent del llibre Everest, el repte d'un somni editat pel Centre Excursionista de Catalunya - Club Alpí Català, 1984).