CUBA, L'ILLA PROHIBIDA

No feia ni una setmana que havia arribat a aquest país, quan l’autor va començar a notar que algunes de les històries infernals i macabres que havia llegit sobre Cuba eren mitges veritats, fins i tot falses. I és que, per raons polítiques i comercials, Cuba deu ser un dels països més prohibits i demonitzats per la literatura. L’autor va creure, llavors, que hi mancava un llibre que aportés al viatger una visió menys comercial, menys tendenciosa, més equànime, més empàtica i més objectiva sobre Cuba. Potser ja el teniu entre les mans. Però, com que aquest país també mostrava algunes contradiccions i excessos, va decidir escriure’l lluny de les dues versions oficials: la d’aquí i la d’allà. I va escriure’l escoltant directament la versió dels cubans i les cubanes, fent «treball de camp» domèstic. Fou relativament fàcil, ja que, quan els recollia fent autoestop, o quan plantava la tenda al costat de casa seva, uns li oferien la terrassa per acampar, altres un llit, altres una cerimònia santera familiar...

Aquest llibre també permet gaudir d’una bona descripció paisatgística, derivada d’haver travessat dos cops el país sencer: d’oest a est. I recull uns costums i uns valors cubans tan insòlits que varen fer trontollar els esquemes de l’autor sobre tot allò que es considera «normal»; potser per sempre.

«Doncs sí, Cuba no deixa de semblar-me, ara mateix, un immens quadre surrealista».

L'AUTOR PRESENTA ELS SEUS DOS LLIBRES