TRES COSSOS

“Quina és la frontera entre el teu ésser

i el meu jo?

Encara no em veus, però tinc un cos.

Soc una ofrena.

Ho tinc tot, tot, tot, per donar-t’ho.

Encara no em veus, però faig olor.

Perquè em reconeguis,

te m’ hi aferris, te m’ hi enganxis,

i no puguis deixar-me.

Encara no em veus, però soc aquí.

Perquè em duguis sempre,

a les espatlles,

com els fantasmes que vindran

quan construeixis passat.”

"El poemari provoca al lector i burxa, burxa fort" (Anna Gual, al pròleg)