CECÍLIA DE FLOREJATS

Fins fa ben poc els catalans havíem oblidat —hem oblidat— el nostre sud natural: la Turtûxa àrab de l’Assut i la Suda, la Tortosa del cavaller Despuig, la Verge de la Cinta, el Delta i les séquies, el Caro, els primers tarongerars, les baldanes sacsanudes, el xapadillo, l’arròs, els bous. De tant en tant, gràcies a Albert Roig, hi hem pogut viatjar de paraula, hem pogut conèixer les paraules del nostre sud, la lletra que acompanya el riu amenaçat. Ara, llegint Cecília de Florejats, hi podem tornar, i sobretot hi podem tornar amb alguns dels seus personatges ben delineats, des del castís Joan de Cadup (que escriu jotes i cobles campetxanes i giripigues, si és que algú sap què és això, i carrega contra Tàpies, els artistes abstractes i els “dotorets” de Tortosa, els poetes Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill i Zoraida Burgos) fins al rector de Vallfogona, barroc del terròs, tot passant per Sebastià Juan Arbó, els pintors tortosins Ferran Arasa i Francesc Gimeno, que va estar un temps perdut al nord empordanès, el músic de Vinaròs Carles Santos i els pescadors, sobretot els pescadors amb els seus malnoms genials.

Xavier Lloveras

27-08-2023 - Article d'Albert Roig a Núvol