DES DELS CAIRATS

DES DELS CAIRATS

Cap per avall d’un somni, com ratpenats,

purguem la derrota des dels cairats

la visió cansada, hivernants alats

d’ànima ennegrida i arrenglerats.

Amb cada nit d’enllà del mas en runes

ve, acomboiada per manies nocturnes,

la memòria del foc i les espurnes

d’aquella llenya d’antigues fortunes,

un delit comú que creix en el·lipsi,

un afany notori, d’apocalipsi:

Tan de bo, com en el miracle egipci,

es morís el sol d’un atac d’eclipsi.

"Li agreixo que tingui aquest llibre a les mans. No m’em-brancaré a desplegar la cortesia que es mereix la seva tria perquè tenim poc temps, jo per incentivar-ne la compra i vostè perquè segur que té més coses a fer. Si ja se l’ha comprat, gràcies." (Francesc Bellmunt, al pròleg del llibre)