L'ESTAT SÓC JO

Allò de miraculós, o si voleu terapèutic, que té la poesia de Bellmunt és una capacitat d’astorament i de transformació fora del comú, que ben probablement no fora la mateixa, o no arribaria tan enllà, sense l’acte de convertir els cecs i foscs impulsos anti-gravitatoris en paraules capaces de transportar el poeta, i en bona part també el lector, cap a mons i mirades que van més enllà de l’habitual percepció. Xavier Bru de Sala.

Potser l’aportació més original de Bellmunt és la convivència de temes greus i d’experiències molt quotidianes (...) tot li serveix en la voluntat de crear en cada poema una unitat de significat valuosa. Guadalupe Ortiz de Landàzuri (Notes de lectura SERRA D’OR).

La poesia de Francesc Bellmunt té molt més d’oda que d’ègloga. En això és ben bé horaciana —amb alguna marrada elegíaca, certament. Com en les millors cintes d’una bona pesquera. Josep Bargalló

Bellmunt demostra que una de les maneres que tenim a l’abast per combatre la incertesa que ens envolta és aprofundir en un major coneixement de nosaltres mateixos, en el seu cas, a través d’una poesia canònica, original i estimulant. Jaume C. Pons Alorda (Suplements ARA BALEARS).